El pla d’intervenció psicopedagògic (PIP) desenvolupat ha seguit l’enfocament conductista de Watson i Skinner, d’acord a Monereo Font (2003): “respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, assegurant-li l’espai de temps que necessiti per a avançar” (p. 24), per donar suport a les persones amb SD en aconseguir una experiència digital segura i responsable en l’ús de les xarxes socials. El PIP compleix els 5 valors i compromisos de la carta de serveis de la Fundació ASTRID-21, que són: Respecte (es consideren les persones amb discapacitat intel·lectual ciutadans de ple dret), Innovació (es potencien noves metodologies que permetin desenvolupar nous programes adaptats a les necessitats de les persones ateses), Eficiència (s’aprofita l’experiència professional en el sector per aconseguir el màxim rendiment amb els recursos adequats), Treball en equip (es disposa de personal qualificat, amb ètica professional i amb la formació adequada per potenciar un sistema participatiu en la presa de decisions i que promogui el treball coordinat amb altres entitats i agents socials) i Qualitat (es compleixen les normatives vigents d’aplicació i consolidació del sistema de qualitat segons a norma ISO9001 per tal de garantir la qualitat del funcionament de l’entitat i la satisfacció de les persones ateses i de les seves famílies).

El projecte ha respost totalment a les necessitats detectades en el centre, atès que mai abans s’havien dut a terme càpsules sobre l’ús de les xarxes socials amb responsabilitat i seguretat, i per tant el PIP ha estat una novetat i una necessitat a cobrir degut a l’actual paradigma de socialització virtual, un univers d’oportunitats i riscos que sovint no són accessibles per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual (DI), tal com indica Pegalajar, P., i Comenero, Mª Jesús (2014) citat a Martínez Calvo (2022).

Al llarg del pràcticum he tingut l’oportunitat de desenvolupar competències aplicant coneixements adquirits al llarg del màster dins l’àmbit sociocomunitari, he pogut experimentar el repte de resoldre problemes en un entorn poc conegut, com és el del col·lectiu de persones amb síndrome de Down (SD) i discapacitat intel·lectual (DI), el qual té unes necessitats i limitacions concretes que fan que la resolució de problemes s’hagi d’abordar d’una forma específica. He tingut l’oportunitat d’aplicar els continguts teòrics del màster, concretament  mitjançant la contribució realitzada durant la pràctica psicopedagògica col·laborativoconstructivista en educació no formal, com detallen Badia et al. (2006) : “a) Planificació i organització general de l’actuació educativa: plans, programes, projectes. b) Disseny específic de l’actuació educativa. c) Actuació directa en l’acció educativa. d) Avaluació d’actuacions educatives” (p.28). He contrastat coneixements teòrics adquirits amb la realitat de l’entitat i les particularitats que presenten les persones amb DI al nostre territori quant a capacitat jurídica, tutoratge, responsabilitats socials i ètiques educatives en relació amb els seus coneixements i drets: d’acord al Parlament Europeu i del Consell (2019) les persones amb discapacitat intel·lectual es troben incloses entre les persones amparades dins del principi d’accessibilitat, no obstant, la Llei 8/2021, de 2 de juny, suposa un nou paradigma en matèria de protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual ja que suprimeix les declaracions d’incapacitat, amb el que això implica quan a responsabilitat i tutoratge.

Una oportunitat molt enriquidora ha estat la de poder treballar de forma coordinada amb l’equip psicopedagògic que m’ha ajudat i orientat en tot moment en quant a sistemes i estratègies de treball eficaces en l’entorn de la DI. Les necessitats psicopedagògiques de persones amb SD i DI de l’entitat estan diagnosticades per part de l’equip psicopedagògic, no obstant, vaig tenir en compte diferents metodologies per al disseny i l’aplicació del pla d’intervenció considerant les singularitats del context sociocomunitari. En el procés del PIP he pogut gestionar i coordinar els processos d’aprenentatge de les persones adultes amb SD en l’aprenentatge d’eines i recursos per a gestionar de forma segura i responsable les seves xarxes socials, amb una actitud oberta i adaptable a trobar les millors solucions per a assolir els reptes i objectius establerts de forma flexible, en tant que el col·lectiu presenta unes mancances de coneixements de base i unes limitacions cognitives que fan que l’aproximació a la consciència de risc en l’ús de les xarxes socials s’hagi d’abordar de forma molt específica: amb quantitat d’exemples reals i pràctics i contínues repeticions de contingut per garantir el seu assoliment, etc.

He tingut l’oportunitat d’assessorar i orientar les professionals psicopedagògiques de l’entitat en el disseny, la implantació i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitant l’atenció a la diversitat i afavorint la igualtat d’oportunitats de tots els membres del grup. Així mateix, he tingut la sort de poder liderar i acompanyar un procés de canvi i formació d’un àmbit tan necessari avui dia com és l’ús de les xarxes socials amb un grup de persones amb DI i SD, sempre respectant els principis d’atenció a la diversitat i implantant estratègies enfocades a aconseguir els objectius marcats. Les tasques desenvolupades han estat molt significatives i útils per desenvolupar el PIP, amb comunicació constant amb la tutora de pràctiques de l’entitat, de forma assertiva i enriquidora gràcies a la seva expertesa i coneixements professionals que m’ha pogut guiar i orientar en tot el procés. La relació amb les persones usuàries de l’entitat ha estat molt fluïda i dialogant des del començament I el clima de treball ha estat molt agradable per a totes les parts.

Les meves expectatives no eren gaire concretes ja que abans d’iniciar les pràctiques exactament no sabia quins objectius i projectes es desenvolupaven des d’ASTRID i un cop dins de l’entitat he vist l’abast i dimensions de l’educació integral que ofereix l’equip psicopedagògic i l’experiència ha estat molt enriquidora, tant a nivell de recursos i eines apreses, com a nivell humà per la implicació amb les persones i les circumstàncies de cada persona participant amb projectes integrals a llarg termini i acompanyaments psicopedagògics en totes les etapes vitals per garantir una qualitat i benestar en la vida de les persones amb SD i DI.

Com a millora només puc dir que a nivell d’intervenció psicoeducativa l’experiència ha estat molt enriquidora i que només va quedar en alguns moments limitada per la manca de disposició de tots els recursos audiovisuals necessaris ja que potser s’estaven fent servir de forma simultània en diferents grups al centre, però la capacitat d’adaptació de l’equip professional ha estat un model molt enriquidor.

Finalment, conclouré dient que la meva aportació al centre pot servir com a recurs per reproduir aquesta intervenció psicopedagògica en la càpsula d’ús de les xarxes socials i també, prospectivament es podria ampliar la intervenció amb més pràctiques d’eines i estratègies de seguretat digital.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Badia, A. et al. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Martínez Calvo, J. (2022). Discapacidad intelectual y redes sociales: el difícil equilibrio entre accesibilidad y protección. Anuario de Derecho Civil, 1. https://doi.org/10.53054/adc.v75i1.8977

Monereo Font, C. et al. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. FUOC.

La cohesió grupal és un element clau per construir entorns educatius saludables i inclusius. En el context escolar, aquesta cohesió no només beneficia el benestar dels alumnes, sinó que també afavoreix el seu aprenentatge i desenvolupament personal. Crear un ambient on es potenciïn les relacions interpersonals, el treball en equip i el respecte mutu és un objectiu complex però essencial, especialment en etapes com la primària, on es forgen valors i habilitats socials fonamentals.

Lev Vygotsky ens recorda que el desenvolupament infantil té una base profundament social. Les interaccions amb companys i adults són crucials perquè els alumnes aprenguin no només coneixements, sinó també habilitats com l’empatia i la comunicació efectiva. Així, activitats que promoguin la col·laboració i l’ajuda mútua no són només eines pedagògiques, sinó també espais on els infants construeixen significats compartits i es desenvolupen emocionalment.

D’altra banda, la teoria ecològica de Bronfenbrenner ens convida a entendre els alumnes com a part d’un sistema més ampli. Els vincles que estableixen dins l’aula es veuen influenciats per la família, la comunitat i la cultura que els envolta. Per això, qualsevol intervenció que busqui millorar la cohesió grupal ha de considerar aquests múltiples factors, adaptant-se a les realitats i necessitats de cada context.

Fomentar la cohesió no és un objectiu puntual, sinó un procés continu que requereix paciència, reflexió i ajustaments constants. Quan els alumnes es senten escoltats, valorats i segurs dins el grup, no només milloren les seves relacions, sinó que també es desenvolupen com a individus més complets i preparats per afrontar els reptes de la societat. Aquest camí, tot i ser ple de reptes, és una aposta imprescindible per construir escoles més inclusives i humanes.

El pràcticum ha estat una experiència fonamental en el meu desenvolupament professional com a psicopedagoga. Aquest diari ha permès documentar i reflexionar sobre les diferents etapes del procés, des de la planificació i implementació fins a l’avaluació. Aquest últim escrit té com a objectiu oferir una visió de conjunt de les pràctiques, una reflexió crítica sobre les competències adquirides i la connexió d’aquest aprenentatge amb els continguts del màster.

Les pràctiques han posat de manifest la importància de la intervenció psicopedagògica en el desenvolupament de la cohesió grupal i el benestar emocional dels alumnes. Les activitats realitzades, com “El cercle de confiança” i “El joc del respecte”, han contribuït a fomentar valors essencials com el respecte, l’empatia i la col·laboració. Aquests projectes no només han reforçat els vincles dins del grup, sinó que també han consolidat la meva capacitat per dissenyar i implementar accions educatives significatives.

El procés d’avaluació ha estat clau per entendre l’impacte de les intervencions i ajustar-les quan ha estat necessari. Aquesta experiència m’ha ensenyat a observar de manera crítica, recollir dades rellevants i prendre decisions fonamentades, aspectes que connecten directament amb assignatures com Avaluació i intervenció psicopedagògica i Obtenció d’evidències per a la intervenció psicopedagògica.

El pràcticum ha suposat un repte personal i professional que m’ha permès desenvolupar competències transversals com la comunicació, l’adaptabilitat i la resolució de conflictes. Un dels aspectes que més m’ha enriquit és la possibilitat d’observar l’impacte real de la teoria en la pràctica. Assignatures com Fonaments de l’assessorament i la intervenció psicopedagògica i Noves mirades de la psicopedagogia m’han ajudat a entendre millor la complexitat de les relacions educatives i a plantejar intervencions amb una base sòlida.

Tot i els avenços, també reconec la necessitat de continuar millorant en la planificació del temps i en la gestió de grups més heterogenis. Aquests aspectes, identificats durant les pràctiques, seran àrees de millora en la meva trajectòria professional.

El pràcticum no només ha consolidat el meu aprenentatge acadèmic, sinó que també m’ha ajudat a definir la meva identitat com a psicopedagoga. La integració dels coneixements adquirits a assignatures com Estratègies i recursos per a la pràctica professional i Tendències psicopedagògiques contemporànies ha estat essencial per oferir una intervenció coherent i significativa. Aquesta experiència reafirma la importància d’una formació integral que connecti teoria i pràctica, com la proporcionada pel màster.

Aquest recorregut m’ha permès entendre que la intervenció psicopedagògica va molt més enllà de les activitats concretes. Es tracta de construir espais d’aprenentatge i convivència que afavoreixin el creixement personal i col·lectiu. En definitiva, aquest pràcticum ha estat una experiència transformadora que m’ha preparat per assumir nous reptes professionals amb confiança i compromís.

Introducció:
Ara que el projecte d’intervenció ha finalitzat, és un bon moment per reflexionar sobre els resultats obtinguts i valorar l’impacte que ha tingut en el grup. L’objectiu del projecte va ser millorar la cohesió grupal entre els alumnes de primària al centre La Llavor, fent ús d’activitats que promovessin el respecte, la cooperació i la inclusió. A través de diverses dinàmiques, hem pogut observar com els alumnes han progressat i com, poc a poc, han desenvolupat una millor capacitat per comunicar-se i treballar junts de manera efectiva.

Objectius generals i específics:

• Objectiu General: Fomentar la cohesió grupal, millorant les relacions interpersonals i el treball en equip entre els alumnes de primària al centre La Llavor, mitjançant activitats que promoguin un ambient de respecte, cooperació i inclusió.
• Objectius específics:
  1. Millorar la comunicació i les habilitats socials entre els alumnes, promovent la capacitat d’escolta activa, l’empatia i el respecte mutu.
  2. Facilitar la interacció entre els alumnes mitjançant activitats dinàmiques de grup que incentivin la col·laboració i la resolució de conflictes de manera constructiva.
  3. Desenvolupar un sentiment de pertinença al grup, on els alumnes se sentin valorats, respectats i integrats dins d’un ambient inclusiu i de confiança.

Descripció del treball realitzat:
Durant el projecte, vam implementar diverses activitats amb l’objectiu de promoure la comunicació i la cohesió entre els membres del grup. Activitats com el cercle de confiança, la creació de l’escut i el joc del respecte van ser essencials per fomentar un ambient de respecte mutu i inclusió. A través de cada activitat, els alumnes van tenir l’oportunitat de compartir les seves opinions, sentir-se escoltats i reflexionar conjuntament sobre els valors clau com el respecte, la col·laboració i l’empatia.

Avaluació:

Després d’observar les dinàmiques en cada activitat, es pot afirmar que els objectius generals del projecte s’han aconseguit de manera efectiva. Els alumnes han millorat les seves habilitats socials i la seva capacitat per resoldre conflictes de manera constructiva. L’impacte en la cohesió grupal ha estat evident, amb un creixement progressiu de la confiança mútua a mesura que s’han desenvolupat les activitats.

A més de les observacions directes, es va realitzar un qüestionari final de satisfacció per recollir les impressions dels participants. Aquest qüestionari incloïa preguntes dirigides a valorar si consideraven que la relació amb els companys havia millorat, si havien establert nous vincles, i si percebien un augment en la confiança i la cohesió dins del grup. Els resultats d’aquest qüestionari van corroborar les observacions fetes durant el projecte, mostrant un alt grau de satisfacció per part dels alumnes i destacant el valor de les activitats realitzades per fomentar un clima positiu.

Els indicadors de procés, com ara el grau de participació, van evidenciar un augment constant, amb una implicació creixent en cada nova dinàmica. Aquestes dades confirmen que les estratègies utilitzades han estat efectives per assolir els objectius plantejats.

Observacions personals:
Un dels aspectes que m’ha cridat l’atenció durant tot el projecte és com, a mesura que avançàvem, els alumnes han guanyat confiança no només en les activitats en grup, sinó també en ells mateixos i en les seves capacitats per expressar-se de manera respectuosa. Tot i això, en els primers moments va ser difícil generar un ambient completament obert, especialment amb aquells alumnes més introvertits. Amb paciència i una metodologia més flexible, vam aconseguir que tots els membres del grup es sentissin còmodes per participar activament.

He pogut veure com cada activitat ha contribuït a reforçar els vincles entre els alumnes i com les reflexions compartides en grup van consolidar el sentiment de pertinença. Per exemple, en la creació de l’escut, es van compartir valors essencials que van unir el grup, i en el joc del respecte es va generar un compromís actiu envers una convivència respectuosa.

Conclusió:
En resum, el projecte ha estat una experiència molt enriquidora tant per als alumnes com per a mi com a professional. L’evolució del grup ha estat notable, passant de ser un grup amb dificultats per interactuar, a un grup cohesionat i respectuós. L’ambient inclusiu que vam aconseguir establir va permetre que els alumnes treballessin junts de manera més efectiva i es sentissin integrats en el grup.

Com a reflexió personal, aquest projecte m’ha ensenyat la importància de la flexibilitat en la implementació d’activitats, així com la necessitat de crear un espai on tots els membres se sentin valorats. Aquestes experiències seran molt útils en el meu futur professional, ja que m’han permès aplicar la teoria a la pràctica i millorar les meves habilitats en la gestió de grups i la promoció de la cohesió social.

Introducció:
En aquesta entrada, vull reflexionar sobre el procés d’implementació del projecte d’intervenció. Un cop definit el pla d’acció i les activitats a desenvolupar, el repte va ser portar-les a la pràctica de manera efectiva. L’objectiu era crear un ambient de confiança i respecte entre els membres del grup i, alhora, afavorir la participació activa en les dinàmiques. La implementació va ser un moment clau per posar a prova les estratègies planificades i per veure com els alumnes responien a les activitats proposades.

Objectius:

1. Executar les activitats planificades amb la finalitat d’enfortir la cohesió grupal.
2. Avaluar la implicació dels alumnes en les dinàmiques d’intervenció.
3. Reflexionar sobre els aspectes que van facilitar o dificultar la implementació del projecte.

Descripció del treball realitzat:
El procés d’implementació va començar amb la planificació detallada de les activitats, tenint en compte els objectius específics per a cada sessió. Vaig començar amb activitats de trencament de gel, com el cercle de confiança, per crear un ambient de seguretat. A mesura que avançàvem en les dinàmiques, vam començar a integrar activitats més complexes com la creació de l’escut o el joc del respecte, que requerien més reflexió grupal i compromís.

Les activitats es van desenvolupar en un ambient participatiu, amb espais per a la reflexió individual i grupal. Els alumnes tenien l’oportunitat d’expressar les seves opinions i sentiments sobre els temes tractats, i les meves intervencions van ser sobretot de moderació i orientació, assegurant que es mantinguessin les normes de respecte i escolta activa establertes.

Acords prioritzats i compromisos:
Durant el procés d’implementació, es van establir diversos acords clau per garantir el bon desenvolupament de les activitats. Un dels principals va ser el compromís dels alumnes de respectar els torns de paraula i practicar l’escolta activa. Aquests compromisos es van reforçar amb recordatoris en cada sessió i es van veure reflectits en el comportament del grup, sobretot a mesura que es van familiaritzar més amb les dinàmiques.

Avaluació:
L’avaluació del procés d’implementació es va basar principalment en l’observació directa de les dinàmiques i en els indicadors de participació. Vaig poder veure com, inicialment, alguns alumnes eren més reservats, però a mesura que avançaven les activitats, es van sentir més segurs per expressar-se. A nivell grupal, la participació va augmentar de manera significativa, i la cohesió va millorar gràcies a la seva implicació. El grau de satisfacció del grup va ser alt, i les activitats van generar una gran reflexió col·lectiva.

Observacions personals:
Durant aquest procés d’implementació, vaig poder aprendre molt sobre la importància de la flexibilitat. Tot i que el pla d’activitats estava dissenyat en un determinat ordre per ser executat tal com es va planificar, vaig haver de fer ajustos segons les necessitats i dinàmiques del grup. A vegades, els alumnes mostraven resistències a iniciar les activitats o preferien passar més temps reflexionant sobre certs temes. Vaig aprendre a adaptar-me a aquests moments, permetent espais més flexibles sense perdre de vista els objectius generals del projecte.

En alguns moments de la meva intervenció vaig visitar algun blog que parles de la cohesió grupal, per poder agafar idees i també contrastar informació. Adjunto un dels blogs que vaig visualitzar i que em va agradar: https://tutoriacnh.wordpress.com/tag/cohesion-grupal/

Conclusió:
En conclusió, el procés d’implementació ha estat una experiència enriquidora i un repte a nivell personal i professional. Tot i les dificultats que poden sorgir durant l’execució d’un projecte, com l’adaptació a les necessitats del grup o els ajustos a les dinàmiques, el procés ha estat un èxit. Les activitats es van desenvolupar de manera efectiva i els objectius es van aconseguir gràcies a l’implicació dels alumnes i a la meva capacitat per adaptar-me als canvis i necessitats del moment.

Introducció:
El “Joc del Respecte” es va dissenyar per reforçar els valors de respecte mutu i convivència dins del grup. Aquesta activitat tenia com a finalitat conscienciar els participants sobre la importància de comportar-se amb respecte en les interaccions diàries, establint normes comunes que guiarien les dinàmiques grupals.

Objectius:

1. Sensibilitzar sobre la importància del respecte.
2. Fomentar comportaments responsables i respectuosos.
3. Establir normes de convivència consensuades pel grup.

Descripció del treball realitzat:
L’activitat es va estructurar en dues fases:

1. Reflexió inicial: Els participants van treballar en parelles per identificar comportaments respectuosos i irrespectuosos en diferents situacions quotidianes. Aquestes reflexions es van plasmar en post-its que es van agrupar en una cartolina dividida en dues columnes (“Respectuós” i “Irrespectuós”).
2. Creació de normes: A partir de les idees compartides, es va dur a terme una pluja d’idees per establir normes de convivència consensuades pel grup. Les normes es van escriure en cartolines i es van penjar a l’aula com a recordatori visual.

Acords prioritzats i compromisos:
Els participants es van comprometre a seguir les normes consensuades, com ara escoltar sense interrompre, respectar els torns de paraula i evitar comentaris ofensius. A més, van acordar utilitzar les normes per gestionar conflictes de manera autònoma.

Avaluació:
L’activitat va tenir una alta participació i un impacte positiu en la dinàmica grupal. Els alumnes van mostrar-se reflexius i compromesos, i es va notar una millora en la seva interacció.

Observacions personals:
Va ser inspirador veure com una activitat participativa podia tenir un efecte tan positiu en el clima grupal. La implicació dels alumnes va ser notable, encara que alguns van necessitar una mica d’ajuda per expressar les seves idees. Això em va reafirmar en la importància de donar veu als participants en la creació d’acords i normes.

Introducció:

L’activitat “El camí de l’amistat” es va implementar amb l’objectiu de reforçar els valors de l’amistat i el suport mutu dins del grup. Aquesta dinàmica es va dissenyar per ajudar els alumnes a reflexionar sobre les característiques d’una relació positiva, creant un espai de convivència on compartir experiències i valors que enfortissin la cohesió grupal.

Objectius:

1. Fomentar el valor de l’amistat.
2. Millorar la cohesió del grup a través del diàleg i la reflexió.
3. Reflexionar sobre les característiques d’una relació basada en la confiança i el respecte.

Descripció del treball realitzat:

L’activitat es va estructurar en diverses fases:

1. Reflexió individual inicial: Cada alumne va escriure en un full els valors i característiques que consideren essencials en una bona amistat.
2. Compartir en grup: Posteriorment, en un espai de reflexió grupal, cada alumne va compartir les seves idees amb la resta, destacant aquells aspectes que més ressonaven entre els membres del grup.
3. Construcció col·lectiva: El grup va consensuar una llista de valors compartits que consideren fonamentals per fomentar l’amistat, com ara el respecte, l’empatia, la confiança i el suport mutu. Aquesta llista es va plasmar en un paper titulat “El camí de l’amistat”, que servirà com a referència visual durant les sessions futures.

Acords prioritzats i compromisos:

Durant l’activitat, els alumnes van acordar:

• Practicar els valors identificats en el seu dia a dia, tant dins com fora de les sessions.
• Utilitzar “El camí de l’amistat” com a recordatori dels valors consensuats, fomentant relacions basades en el respecte i la confiança.

Avaluació:

L’activitat va obtenir un alt grau de participació, fins i tot dels alumnes més introvertits, gràcies al format reflexiu i segur creat durant la sessió. Les reflexions compartides van permetre generar un debat enriquidor i van evidenciar una major cohesió entre els participants. Els indicadors observats van mostrar un impacte positiu: el grup va demostrar una major capacitat d’escolta activa i una actitud respectuosa durant tot el procés.

Observacions personals:

Va ser molt enriquidor observar com l’activitat va estimular una reflexió profunda sobre les relacions interpersonals. Tot i que al principi alguns alumnes es van mostrar reticents a compartir les seves idees, l’ambient de respecte i confiança els va ajudar a obrir-se. Aquesta experiència em va reafirmar la importància d’incorporar activitats de reflexió grupal per enfortir els llaços i fomentar valors essencials com l’amistat i el suport mutu.

Un cop finalitzades les sessions formatives dutes a terme en el marc del pla d’intervenció psicopedagògica s’ha fet un recull d’informació per a poder valorar l’assoliment dels objectius indicats a l’inici del projecte mitjançant l’administració de diferents instruments de recollida d’informació:

1. Abans de l’inici de la intervenció es va administrat entre les persones participants de les càpsules formatives en xarxes socials, un qüestionari per a conèixer coneixements que tenien de base sobre les xarxes socials i com les utilitzaven.
2. A la tercera sessió es va fer entrega d’un recull dels conceptes de risc i les estratègies per a fer-hi front que disposen per fer un ús responsable.
3. A la darrera sessió es va facilitar una enquesta de satisfacció per recollir si el que s’havia treballat havia estat satisfactori i adequat per les persones participants i que també tinguessin l’oportunitat d’aportar alguns aspectes de millora.
4. També al finalitzar la darrera sessió es va distribuir un qüestionari resum d’autoavaluació de fàcil comprensió adaptat a les necessitats de les persones usuàries de les càpsules per tal d’avaluar i comprovar aquells aspectes apresos durant les diferents sessions formatives. Aquest consistia en un petit test d’avaluació per tenir constància dels aprenentatges adquirits durant aquestes sessions.
5. Per últim, al finalitzar es va facilitar una enquesta a les famílies per determinar la seva avaluació en relació a la percepció de millora progressiva en el temps en l’ús de les xarxes socials per part dels/les fills/es.

Resum de l’avaluació global de la intervenció realitzada:

Coneixement previ i ús de xarxes socials:

Hi havia de partida una manca generalitzada de coneixement sobre mesures de seguretat en l’ús de xarxes socials, tot i que una proporció significativa dels participants en fa ús econòmic, segons indiquen, tot i que les seves famílies no ho manifesten així.

Les persones participants manifesten patrons d’ús polaritzats: mentre la majoria les utilitza menys d’una hora al dia, un segment petit però significatiu en fa un ús intensiu. Aquesta informació contrasta amb el que indiquen les famílies que creuen en general que empren menys d’una hora al dia.

La percepció de riscos com l’addicció, l’ansietat, les estafes i l’assetjament és alta, però el desconeixement d’eines de protecció limita l’aplicació de mesures de seguretat.

Impacte de la intervenció psicopedagògica:

Els participants han adquirit coneixements bàsics sobre identitat digital, riscos associats a les xarxes socials i eines de seguretat, mostrant avenços importants en la seva capacitat d’identificar i gestionar aquests riscos. Conceptes com el ciberassetjament, el “grooming” i la importància de les configuracions de privacitat han estat interioritzats. Els participants també han entès la diferència entre identitat digital i presencial.

S’ha treballat el concepte de “Ciutadania Digital” i s’ha fomentat una conducta responsable en línia, incloent la “netiqueta” i regles d’or per a un ús respectuós.

Implicació i percepció de les famílies:

Les famílies no han percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, probablement per la curta durada del programa.

Hi ha diversitat en l’aplicació de mesures de seguretat a nivell familiar, amb alguns nivells de supervisió però també amb desconeixement de recursos específics.

Les famílies mostren preocupació per riscos com les manipulacions, estafes o assetjaments, i valoren la innocència i prudència dels seus fills/es, tot i que consideren que poden no identificar situacions de risc subtils.

Valoració del programa formatiu:

Les persones participants valoren molt positivament la càpsula, tant pel contingut com per la metodologia emprada (vídeos, debats, fitxes, etc.). Aquesta afirmació contrasta amb la de les famílies que indiquen no haver percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, malgrat haver rebut informació del que estaven fent durant les sessions en document imprès en paper per a poder reprendre com a document de consulta.

Les oportunitats d’interacció i participació han estat molt ben valorades i es percep una elevada satisfacció general.

No es van indicar temes o metodologies a millorar, i les expectatives, en els casos en què s’han expressat, s’han complert o superat.

Podem concloure, doncs, que els objectius previstos a l’inici del pla d’intervenció s’han aconseguit parcialment:

OE1: – Donar a conèixer les diferents xarxes socials més utilitzades.

OE2: – Conscienciar dels perills de les xarxes socials sense mesures de seguretat.

OE3: – Ensenyar a tenir criteri a l’hora de donar fiabilitat a la informació de la xarxa.

OE4: – Proporcionar eines i recursos per a gestionar les xarxes socials.

OE5: – Ensenyar a desenvolupar una conducta responsable i respectuosa.

Aspectes a millorar i reflexions finals pel que es considera que els objectius s’han complet parcialment són els següents:

La formació ha estat útil però probablement insuficient en durada i repetició per a consolidar canvis significatius en els hàbits de les persones participants, segons les famílies.

Caldria oferir més recursos i suport a les famílies per complementar la formació i augmentar la seva implicació en la supervisió i ensenyament de mesures de seguretat.

Seria recomanable aprofundir en aspectes com la identificació i gestió pràctica de riscos, així com treballar en més escenaris reals o simulacions per reforçar l’aprenentatge.

Introducció:

El cercle de confiança es va implementar com una activitat per millorar la comunicació entre els alumnes i crear un espai segur per compartir pensaments i experiències. Aquesta dinàmica tenia com a objectiu reforçar la cohesió grupal mitjançant la comunicació emocional i la comprensió mútua.

Objectius:

• Fomentar la confiança i l’empatia entre els membres del grup.
• Desenvolupar habilitats d’escolta activa.
• Crear un espai segur per a l’expressió emocional.

Descripció del treball realitzat:

L’activitat es va estructurar en dues parts:

1. Ronda inicial: Cada alumne tenia l’oportunitat de compartir una experiència personal significativa mentre els altres escoltaven sense interrupcions.
2. Reflexió grupal: Després de la ronda, es va obrir un diàleg per parlar sobre com s’havien sentit escoltant i compartint.

Es van establir normes clares:

• Respectar els torns de paraula.
• Evitar judicis o comentaris que poguessin incomodar els altres.

La facilitadora va intervenir només per moderar i assegurar el compliment de les normes.

Acords prioritzats i compromisos:

Els alumnes van acordar mostrar més atenció cap als altres, practicant una escolta activa en les properes activitats. També es van comprometre a utilitzar el cercle de confiança com a eina per resoldre futurs malentesos.

Avaluació:

L’observació directa va evidenciar un ambient relaxat i una comunicació fluida entre els participants. Els alumnes es mostraven participatius, tot i que al principi va costar iniciar el debat, tot i això, la dinàmica va ser molt respectuosa i on hi havia una escolta activa constant.

Observacions personals:

L’activitat va ser molt gratificant per entendre les dinàmiques del grup. Malgrat una reticència inicial d’alguns alumnes més introvertits, la majoria es van acabar obrint i participant activament. Això em va fer reflexionar sobre la importància de generar espais segurs en el treball amb grups.

Introducció:

La creació de l’escut va ser una de les principals activitats desenvolupades per establir un sentiment de grup i cohesió entre els 6 alumnes. Aquesta activitat va permetre introduir els valors que guiarien el treball conjunt durant el projecte d’intervenció, fomentant la participació activa i el sentiment de pertinença.

Objectius:

• Desenvolupar una identitat grupal compartida.
• Establir valors comuns com a base del treball en equip.
• Promoure la participació col·laborativa i creativa.

Descripció del treball realitzat:

L’activitat es va iniciar amb una breu explicació sobre la importància de tenir una identitat grupal. Els alumnes van treballar en grup per reflexionar sobre valors, símbols i missatges que els representaven com a col·lectiu.

Posteriorment, en parelles van exposar les seves idees i, a través d’un consens, es va dissenyar l’escut final del grup. L’escut incloïa símbols de respecte, col·laboració i superació personal, els

quals van ser decorats amb colors i elements visuals triats pels mateixos alumnes.

Acords prioritzats i compromisos:

Els alumnes van acordar que el respecte seria el valor principal i es van comprometre a mostrar-lo en cada activitat. A més, van decidir utilitzar l’escut com a recordatori visual dels valors grupals durant les sessions.

Avaluació:

Tot i que en alguns moments, hi havia alumnes que els hi costava més interactuar, a través de la dinàmica, el grup ha millorat significament la cohesió, han treballat conjuntament i a través del debat han reflexionat com realitzar l’escut, com decorar-ho i que elements incorporar.

Observacions personals

Va ser molt gratificant observar com una activitat senzilla com la creació d’un escut podia generar cohesió entre els membres del grup. Una dificultat inicial va ser la manca de participació d’alguns alumnes més introvertits, però amb l’acompanyament adequat, es van sentir còmodes per contribuir.