Hem realitzat les darreres activitats del pla d’intervenció:

A4: Configuració de la privacitat de les xarxes socials més utilitzades.

Metodologia: Es van visualitzar diferents tutorials sobre la la configuració de privacitat d’algunes de les xarxes socials més utilitzades per les persones participants com són: Facebook, Instagram i/o TikTok. A continuació cada participant va cercar en els seus mòbils les configuracions de privacitat de les xarxes que més utilitzen i es va finalitzar la sessió amb una posada en comú i debat grupal.

En aquesta sessió es va administrar un qüestionari de valoració per part de els famílies de les persones participants a la càpsula de l’ús de les xarxes socials que fan d’ençà l’inici de la formació (modificacions, evolució, etc.) per conèixer l’evolució que puguin haver fet mitjançant aquesta avaluació de seguiment.

Conclusió: Aquesta sessió va ser molt activa i participativa per tots els membres del grup ja que cada persona va poder experimentar en les xarxes que més utilitzen, van fer moltes consultes i proves, cosa que va permetre veure la utilitat de forma directa. L’experimentació és la forma més pràctica i directa d’interioritzar tot el que han estat aprenent durant les sessions, donant sentit i pertinença a allò que fan i gestionen de forma responsable i autònoma.

També s’ha dut a terme la sessió A5: Ciutadania digital i regles d’or de les xarxes socials.

Metodologia: Es va fer una sessió informativa sobre el concepte de la ciutadania digital i les regles d’or de les xarxes socials, a partir del dossier XTEC de “Ús segur i responsable de les xarxes” de la Generalitat de Catalunya (2018) es va presentar un breu recull de recomanacions d’ús i seguretat de les xarxes socials i es va finalitzar la sessió fent una lectura comú del compromís de la ciutadania digital i signant el compromís de conducta en les xarxes socials, finalment es va fer una posada en comú i debat grupal.

Al finalitzar aquesta sessió se’ls va administrar un qüestionari d’auto-avaluació per recordar i revisar tots els conceptes i procediments apresos durant el pla d’intervenció en relació a la seguretat i responsabilitat d’ús de les xarxes socials.

Per últim es va administrar un qüestionari de satisfacció per conèixer la relació entre les expectatives de la formació i allò aconseguit, si la metodologia pedagògica emprada ha estat la més adequada, si haguessin preferit aprofundir en alguns temes, o si han quedat de pendents d’abordar, etc.

Conclusions: El grup ha fet una evolució molt gran respecte a l’inici de les activitats, cada una de les sessions han estat molt intenses, malgrat alternar teoria i pràctica, els ha representat un esforç molt gran, especialment a l’hora de completar els qüestionaris inicial, de seguiment i de valoració final. La capacitat de concentració i de retenció de la major part de les persones participants és molt baixa i aquest aspecte ha condicionat l’organització i dinàmica de les sessions i la distribució del temps.

La utilitat i necessitat de mantenir la formació en l’ús de les xarxes socials amb seguretat i de forma responsable és evident a partir del desenvolupament de les activitats dutes a terme durant el pla d’intervenció. Aquest és un primer contacte d’una formació necessària mantenir al llarg del temps per consolidar conceptes i rutines de conducta digital.

Aquesta setmana he dut a terme la sessió A3: Ciberassatjament i falsos amics (conceptes de “grooming” i “bots”).

Metodologia: El grup va visualitzar un tall de vídeo-documental sobre la temàtica tot fent pauses per interpretar el que passava a cada seqüència i així assegurar la comprensió, ja que el petit documental escollit és en anglès amb subtítols en català, però parlen molt ràpid i la capacitat de comprensió i atenció del grup és limitat.

A continuació els vaig distribuir unes preguntes adaptades a partir del dossier XTEC de “Ús segur i responsable de les xarxes” de la Generalitat de Catalunya (2018) per respondre individualment i han finalitzat la sessió amb una posada en comú i debat grupal per tal de veure què n’havien extret del què han vist i quin concepte en tenien. S’han remarcat els punts importants durant el debat per tal que els joves tinguessin clars els conceptes més importants.

A.S (Avaluació de seguiment): Al finalitzar aquesta sessió s’ha elaborat un document de forma grupal en què es fa un recull dels conceptes de risc i les estratègies per a fer-hi front que disposen.

Conclusions de l’activitat: El grup estava molt motivat per l’activitat perquè va generar molta expectativa conèixer com es resolia una situació de conflicte que a priori cap persona del grup sabia com podria resoldre. Això va permetre facilitar el debat posterior. Ha estat molt interessant veure al document les actituds i gestions no adequades per tenir una conducta responsable i segura amb les xarxes socials i recordar-los que algunes de les persones que van emplenar el qüestionari de diagnosi inicial van manifestar que duien a terme de forma habitual, sense tenir en compte les conseqüències que se’n pot derivar. Això els ha fet reaccionar de forma positiva. Les eines apreses han estat molt útils i la major part del grup s’ha mostrat molt participatiu i manifestava estar contents de l’aprenentatge. Per contra, una minoria de les persones assistents a la sessió no s’han interessat massa per la situació exposada atès que no interactuen amb persones desconegudes amb les xarxes socials i per tant, infereixen que els riscos associats a aquestes no són per ells/es, malgrat que en les diferents sessions s’ha indicat l’abast dels riscos i la vulnerabilitat que sinó es prenen mesures de seguretat. De cares a la propera sessió, caldrà reforçar les eines de control de la privacitat i la seguretat mitjançant exercicis pràctics i de fàcil comprensió i aplicabilitat.

Aquesta setmana he dut a terme l’activitat A2: Sessió informativa sobre els usos i riscos de les xarxes socials de les persones participants (diversitat de xarxes i usos, diferents tipus d’interactuació, amb cost econòmic o sense, possibles perills, quines imatges es comparteixen, etc.)

Metodologia: Per dur a terme la sessió informativa he fet servir el suport  d’un power point amb imatges i connexió a internet per poder presentar i conèixer les diferents xarxes socials més conegudes on veuran els seu funcionament, pros i contres i possibles perills si no se’n fa una bona gestió.

Les persones participants van rebre la presentació impresa en color i grapada per a facilitar seguir els conceptes exposats i poder fer anotacions per a poder consultar en futures ocasions.

Després de l’exposició informativa es va fer un treball en parelles en el que van analitzar cada una de les xarxes socials treballades prèviament per tal de veure què havien après i quins aspectes nous els havia aportat, i es va finalitzar la sessió amb una posada en comú i debat grupal en el qual van compartir experiències personals amb l’ús de les xarxes socials.

Conclusió: Aquesta sessió ha estat molt positiva perquè la informació exposada ja s’havia treballat anteriorment, tot i que en aquesta ocasió s’aportava més detalls. L’eina escollida per exposar-ho, la presentació era molt esquemàtica, molt clara i amb un contingut accessible a la comprensió de la major part del grup. A l’hora de presentar-ho he fet servir un llenguatge senzill, aportant molts exemples de la vida quotidiana, i fent servir supòsits que els interpel·lava sense posar noms de ningú. A més han tingut temps d’exposar els seus dubtes i compartir situacions i experiències de risc viscudes o que coneixen. El grup es mostra molt motivat i amb moltes ganes de continuar aprenent eines i estratègies de gestió.

Vaig iniciar el pla d’intervenció amb dues activitats per conèixer el punt de partida en relació als coneixements i usos que fan les persones amb Síndrome de Down de les xarxes socials.

La primera activitat va ser l’Avaluació inicial: Recollida i detecció dels coneixements que hi ha de base sobre les xarxes socials, com les utilitzen i quines eines i estratègies de seguretat apliquen.

Metodologia: Vaig distribuir a les persones participants de la càpsula formativa de xarxes socials un breu qüestionari per saber quin coneixement i ús previ tenen de les xarxes socials.

La segona activitat va ser l’A1: Dinàmica de conscienciació sobre la identitat digital.

Metodologia: Es va dur a terme una introducció a les diferències entre la identitat presencial i la identitat digital a les xarxes socials utilitzant el concepte de la “Finestra de Johari” de Joseph Luft i Harry Inghman (Welch, 2023) de forma molt bàsica i adaptada per facilitar la comprensió de les persones amb Síndrome de Down i discapacitat intel·lectual del centre. A continuació es va dur a terme una dinàmica de treball individual d’autoreflexió creant la seva pròpia “Finestra de Johari”. A continuació van treballar en parelles l’anàlisi de l’exercici desenvolupat per cada participant. Al finalitzar la sessió es va fer una posada en comú i una reflexió grupal.

Conclusions de les activitats desenvolupades: La comprensió general del grup és molt bàsica, cada element del qüestionari necessita una reformulació i repetició constant, requereixen molta interpretació i exemples molt simples. Els costa molt avançar individualment, sovint es bloquegen i requereixen atenció personal i guiatge. Aquests entrebancs fa que el ritme de les activitats s’alenteixi. Per tant, per a properes sessions, he de procurar que les dinàmiques i activitats siguin més adaptades a la capacitat del grup, perquè no arribin al sobre-esforç cognitiu i conseqüent desgast; i també per evitar la frustració i desmotivació.

A l’inici de les pràctiques amb persones amb Síndrome de Down, vaig descobrir que hi havia diferents índex de coeficients intel·lectuals i pensava que potser seria interessant treballar més individualment en funció de les capacitats de cada persona.

A mesura que he anat passant més hores i dies amb grups i persones diferents i sobretot a l’iniciar la implantació del pla d’intervenció dissenyat consensuadament amb les responsables de formació del centre, la meva perspectiva ha anat canviat, he anat coneixent més les persones, comencem a tenir més confiança mútua per expressar-se ells/es i explicar-me com se senten i el que necessiten, i jo per anar sabent com introduir-me, saber donar-los suport i ser útil en definitiva. I he anat veient que la dinàmica d’aprenentatge no és tan individual sinó que treballen molt bé de forma col·laborativa, que els costa molt més entendre l’abstracte, o allò que no es veu, però si les explicacions arriben a la concreció i se’ls facilita exemples, especialment si ho poden experimentar o practicar ells/es mateixos/es, a poc a poc van comprenent, i és preciós veure aquella mirada d’haver assimilat un concepte, aquells ulls brillants!

D’altra banda, he tingut la sort de trobar-me amb un equip psicopedagògic molt professional, amb molta experiència i sensibilitat, que malgrat tenir molts fronts oberts i gestionar molts temes, sempre troben el temps per assessorar-me i donar-me un cop de mà, inclús més enllà de la seva jornada laboral. Els estic súper agraïda per tanta generositat, perquè l’aprenentatge que estic rebent és de l’experiència directa, per tant, no pot ser millor.

Sento que la meva experiència està sent molt enriquidora, tant a nivell acadèmic com a nivell humà i em sento molt afortunada.

Bona tarda!

Ja tinc el disseny de l’intervenció que portaré a terme en uns dies! Ha sigut un exercici profund d’imaginar i plantejar-me molt el COM aterrar-ho perquè tingui sentit i sigui viable. Una vegada he pogut concretar els objectius específics, poc a poc he pogut anant dibuixant les accions que vull treballar amb les joves. Un aspecte clau ha sigut l’acompanyament que he tingut per part de la meva tutora de pràctiques i de la tutora referent del grup de joves amb els quals farem l’intervenció. El grau d’expertesa que tenen les dues en l’àmbit de l’orientació educativa, i també el fet de coneixèr a les joves des de fa temps, m’ha facilitat anar elaborant el pla d’acció amb les seves indicacions i detalls a tenir en compte.

Això ja està a punt de sortir però, abans, us comparteixo una infografia que he elaborat amb el Canva, en la qual podreu veure aspectes claus que conformen el meu Pla d’Intervenció!

Després de consensuar amb les responsables d’ASTRID els objectius, les actuacions, la metodologia d’implementació i l’avaluació amb els seus instruments corresponents; a continuació penjo una infografia molt visual que facilita tenir una idea general del pla previst.

A continuació es presenten les activitats que es desenvoluparan a la Llavor, juntament amb l’instrument d’avaluació.

A continuació es presenta una infografia, com a resum del disseny de la intervenció realitzada pel centre “La Llavor”

A partir de l’anàlisi de les necessitats exposades per la responsable de formació d’ASTRID-21 en relació a la manca de recursos de material pedagògic i eines d’innovació psicopedagògiques, i donada la disponibilitat temporal per a dur a terme el disseny, implementació i avaluació del pla, s’ha prioritzat per impulsar una intervenció psicopedagògica dins de la càpsula formativa de xarxes socials, en la qual les persones participants tenen un espai de relació, formació i treball que els permet rebre suport i millorar aquells aspectes necessaris per la gestió del seu dia a dia de forma autònoma.

El Gobierno de España (2021) va presentar la “Carta de drets digitals“, la qual pretèn ser un conjunt de principis i drets per desenvolupar les polítiques per a la protecció dels drets en els entorns digitals. Tal com indica Martínez Calvo (2022): “entre aquests principis, s’inclou el compromís de combatre la bretxa digital per raó de discapacitat i de garantir l’accessibilitat dels entorns digitals a les persones amb discapacitat, tant des del punt de vista del disseny tecnològic com respecte dels seus  continguts, assegurant que la informació relativa a les condicions legals els serveis sigui comprensible per a elles, així com el seu dret a l’educació digital”.

La societat en general ha experimentat l’obertura a un univers de possibilitats i oportunitats mitjançant les xarxes socials degut a les múltiples opcions de comunicació, oci, gestions, formació, intercanvi d’informació, etc. Les persones amb Síndrome de Down i amb altres discapacitats intel·lectuals en particular disposen gràcies a les xarxes socials múltiples avantatges com a eina de contacte per millorar les seves habilitats socials, per evitar el seu aïllament social i evitant el sentiment de soletat. No obstant, les xarxes socials presenten riscos elevats, com poden ser la ciberdelinqüència, la suplantació d’identitat, l’assetjament online, etc., així doncs, algunes famílies i professionals han optat per restringir o limitar l’accés a algunes o totes les xarxes socials a persones amb discapacitat intel·lectual, segons indiquen Gutierrez i Martorell (2011) citats a Martínez Calvo (2022). D’altra banda, la Comissió Europea mitjançant l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020 (p. 5) defineix l’accessibilitat com “l’accés de les persones amb discapacitat, en les mateixes condicions que la resta de la població, a l’entorn físic, al transport, a les tecnologies i els sistemes de la informació i les comunicacions (TIC), i a altres instal·lacions i serveis”. Així mateix d’acord al Parlament Europeu i del Consell (2019) les persones amb discapacitat intel·lectual es troben incloses entre les persones amparades dins del principi d’accessibilitat.

Així doncs, atenent les disposicions i directives públiques en relació al dret a l’accés a les plataformes digitals, i d’altra banda, les necessitats detectades en relació a eines, material i estratègies per fomentar l’ús de les xarxes socials de forma segura i responsable de les persones amb Síndrome de Down de la Fundació ASTRID-21; s’ha consensuat abordar mitjançant el pla d’intervenció psicopedagògic seguint l’enfocament conductista de Watson i Skinner, d’acord a Monereo Font (2003): “respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, assegurant-li l’espai de temps que necessiti per a avançar” (p. 24), per donar suport a les persones amb SD en aconseguir una experiència digital segura i responsable en l’ús de les xarxes socials.