Ara que han passat unes setmanes, he pogut reflexionar més sobre la necessitat que vaig detectar en el programa en el que estic participant. M’he adonat que no estava ben enfocada i calia donar-li una volta més per acabar de trobar realment el sentit educatiu, sobretot dirigit a les joves aprenents. Crec que ara està més afinada i us la vull compartir:

La necessitat -o el problema- és l’absència de participació de la jove aprenent en el procés d’avaluació del seu propi desenvolupament professional i personal. És a dir, es porta a terme una avaluació (trimestral) a través de les valoracions de les agents educatives (tutora, formadora i mentora laboral) però, no existeix la mirada de la jove aprenent dins d’aquesta avaluació. En aquest sentit, es pretén pal·liar aquesta necessitat incorporant l’autoavaluació de la jove en el procés d’avaluació del seu propi desenvolupament professional i personal, concretament en les competències transversals.

L’autoavaluació permet que la pròpia aprenent pugui regular els seus aprenentatges, de maner que pot identificar els seus encerts i errors, i trobar camins per avançar, amb l’ajuda de les persones que li acompanyen durant el procés. Per arribar a incorporar l’autoavaluació de la jove en el procés d’avaluació del seu propi desenvolupament professional i personal, és necessari poder fer un pas previ treballant l’autoavaluació amb les joves.

En la planificació de la intervenció, estic plantejant fer sessions grupals amb les joves per a parlar i reflexionar, per una banda, sobre què significa l’autoavaluació; per a què serveix; quines formes de fer-ho existeixen (eines) i, per una altra banda, sobre les competències necessàries per adequar-se en un àmbit formatiu i laboral, però que també són útils i necessàries en l’àmbit personal. Doncs, aquest pla d’acció descriurà activitats orientades a ajudar a les joves aprenents a reflexionar sobre com aprenen, i a oferir recursos educatius per millorar el seu procés d’aprenentatge.