La cohesió grupal és un element clau per construir entorns educatius saludables i inclusius. En el context escolar, aquesta cohesió no només beneficia el benestar dels alumnes, sinó que també afavoreix el seu aprenentatge i desenvolupament personal. Crear un ambient on es potenciïn les relacions interpersonals, el treball en equip i el respecte mutu és un objectiu complex però essencial, especialment en etapes com la primària, on es forgen valors i habilitats socials fonamentals.

Lev Vygotsky ens recorda que el desenvolupament infantil té una base profundament social. Les interaccions amb companys i adults són crucials perquè els alumnes aprenguin no només coneixements, sinó també habilitats com l’empatia i la comunicació efectiva. Així, activitats que promoguin la col·laboració i l’ajuda mútua no són només eines pedagògiques, sinó també espais on els infants construeixen significats compartits i es desenvolupen emocionalment.

D’altra banda, la teoria ecològica de Bronfenbrenner ens convida a entendre els alumnes com a part d’un sistema més ampli. Els vincles que estableixen dins l’aula es veuen influenciats per la família, la comunitat i la cultura que els envolta. Per això, qualsevol intervenció que busqui millorar la cohesió grupal ha de considerar aquests múltiples factors, adaptant-se a les realitats i necessitats de cada context.

Fomentar la cohesió no és un objectiu puntual, sinó un procés continu que requereix paciència, reflexió i ajustaments constants. Quan els alumnes es senten escoltats, valorats i segurs dins el grup, no només milloren les seves relacions, sinó que també es desenvolupen com a individus més complets i preparats per afrontar els reptes de la societat. Aquest camí, tot i ser ple de reptes, és una aposta imprescindible per construir escoles més inclusives i humanes.