Després de les primeres setmanes de pràctiques i un cop haver-me entrevistat amb la responsable de l’àrea de formació, ja puc definir les necessitats més destacables d’ASTRID-21 i per aquella que podrà formar part del pràcticum d’intervenció psicopedagògica:

Una mancança detectada és l’àrea de recerca ja que és una de les menys desenvolupades dins de la fundació, tot i que es considera essencial per mantenir-se actualitzats i a l’avantguarda en l’atenció a persones amb diversitat funcional. Les professionals de la psicopedagogia de la fundació duen a terme diverses funcions, com la tutorització i el seguiment de casos, l’elaboració de plans de treball individualitzats, l’adaptació de materials, així com la formació i el treball amb les famílies.

Una altra mancança detectada és que la fundació es veu afectada per la reducció de les subvencions i la competència creixent per aconseguir-les, cosa que representa una amenaça externa important. No obstant això, l’entitat disposa d’un equip de professionals amb més de 15 anys d’experiència en el sector, cosa que constitueix una gran fortalesa, i està oberta a noves discapacitats per poder atendre a un major nombre de persones.

Per últim, una altra de les principals necessitats psicopedagògiques identificades és la manca de temps i recursos per a poder elaborar materials adaptats i per a la formació contínua del personal, per aquest motiu en el marc de les pràctiques es donarà suport a les càpsules formatives i es desenvoluparà un manual específic com a intervenció psicopedagògica a la càpsula de la gestió de xarxes socials per oferir eines i estratègies d’ús i seguretat a les persones participants.

Bon dia,

Aquesta setmana he iniciat les pràctiques amb l’associació Viu Autisme de Castell d’Aro, un centre especialitzat a treballar amb infants i joves amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), tant de manera individual com grupal. El centre proporciona un entorn tranquil i acollidor, dedicat a oferir suport a les famílies i als infants per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Tot i tenir experiència a l’escola amb alumnes que presenten TEA, arribar a un centre especialitzat em va generar una certa inquietud. No sabia ben bé quins nivells d’intervenció em trobaria ni com podria adaptar el meu projecte per al treball final de màster a les necessitats específiques del centre.

Tanmateix, en arribar-hi, em vaig adonar que Viu Autisme és un centre petit i familiar, on la prioritat és l’acompanyament i l’assessorament individualitzat per a cada cas. Aquestes primeres impressions han estat positives, em fan sentir motivada per a implicar-me en les activitats i conèixer millor les persones amb qui treballaré les pròximes setmanes.

De moment no he pogut detectar les necessitats del centre, atès que el plantejament que utilitzen està molt bé. He de dir que estic il·lusionada d’aprendre i d’aportar el meu granet de sorra en aquest camí tan enriquidor, i espero que aquesta experiència sigui també un aprenentatge valuós per al meu futur professional.

L’activitat que es desenvolupa a ASTRID-21 està organitzada en cinc àrees diferenciades, que són:

• Àrea de formació.
• Àrea laboral
• Àrea ocupacional
• Àrea de vida adulta i lleure
• Àrea de salut

Les pràctiques que desenvolupo formen part de l’àrea de formació, la qual té quatre programes: programa de suport a les famílies, programa escolar, el programa de capacitació laboral i el programa de càpsules formatives.

• Des del programa de suport a les famílies amb Síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, la qual dona suport als infants amb edats compreses entre zero i vuit anys, així com a les seves famílies, amb l’objectiu de millorar i potenciar el seu desenvolupament. Des d’aquesta área es desenvolupa un espai mitjançant el qual els pares i mares comparteixen el seu dia a dia, els dubtes, les pors, els moments importants, i estableixen un espai d’ajuda mútua i de creixement per a cada una de les persones que hi participen.

• Des del programa escolar es dona suport a infants i joves en etapa escolar, dels tres als divuit anys al llarg de la seva etapa educativa a fi de proporcionar-los els suports i recursos que necessiten per poder garantir una evolució òptima a l’escola. D’altra banda, també es dona suport als centres educatius i als seus equips docents, donat que són una peça clau en l’evolució i l’aprenentatge dels nens i nenes.

• Des del programa de capacitació laboral es formen els joves per facilitar el seu pas al món laboral. Es du a terme una valoració de les seves capacitats, alhora que es facilita la transició entre la finalització de l’etapa escolar i l’entrada al món laboral. Té una durada de dos anys i engloba la franja d’edat dels setze als vint-i-dos anys. En el marc del curs es duen a terme cinc formacions pràctiques específiques: neteja, auxiliar administratiu, magatzem, jardineria i auxiliar d’hostaleria. Mitjançant aquesta formació pràctica es determina quines són les capacitats dels alumnes en l’àmbit laboral, i alhora els permet tenir un primer contacte amb el món laboral.

El programa en el que s’encabeixen les meves pràctiques són les càpsules formatives.

• Des de les càpsules formatives s’ofereixen diferents tipus de formacions amb l’objectiu de facilitar el manteniment dels coneixements adquirits al llarg de la vida de les persones que hi participen, alhora que adquirexen nous coneixements i mantenen actiu l’àmbit cognitiu. Els diferents participants tenen un espai de relació, formació i treball que els permet rebre suport i millorar aquells aspectes necessaris per al seu dia a dia. L’oferta formativa es concreta en vuit càpsules: “periodisme en acció” (programa de ràdio), “teatre”, “gestió dels euros”, “gestió de xarxes socials”, “agafem l’ordinador”, “sigue’s més independent”, “posa’t en forma” i “dansa”. Els requisits per a poder participar són: disposar del certificat de discapacitat del 33% o superior i tenir una edat compresa entre 16 i 65 anys.

Concretament jo dono suport 3 tardes a la setmana a 4 de les càpsules, que són: “periodisme en acció” (programa de ràdio), “gestió dels euros”, “gestió de xarxes socials” i la de “dansa”. Totes les càpsules les desenvolupa una psicopedagoga a la qual jo dono suport en l’atenció a les necessitats individuals de cada persona usuària oferint informació, ajudant a fer operacions matemàtiques, ajudant a redactar conceptes i a expressar-se, ajudant a desenvolupar l’activitat motora, etc.

L’experiència fins a data d’avui ha estat molt gratificant perquè en molt poc temps he vist els beneficis de les intervencions psicopedagògiques, a banda d’haver-me sentit molt ben acollida tant entre les professionals del centre com entre les persones usuàries del servei que han estat molt obertes i agradables.

El dimecres 23 d’octubre vaig començar les pràctiques a l’espai d’aprenentatge La Llavor, de l’entitat L’Eina Cooperativa. Amb un horari de dilluns i dimecres de 17 a 20h, vaig viure els primers dies amb molta il·lusió, però també amb la incertesa pròpia d’entrar en un lloc nou. La rebuda va ser molt positiva i em va fer sentir integrat/ada des del primer moment, gràcies a les dues companyes que hi treballen, les quals em van fer una introducció detallada del funcionament i l’organització del centre.

A més, els dos tutors del centre també van venir per presentar-me la proposta concreta de les pràctiques, amb la qual cosa vaig poder tenir una visió clara del rol que hi desenvoluparia i de les expectatives que tenen. Aquesta explicació inicial i el suport del personal han estat essencials per sentir-me còmode i enfocat/ada en les tasques que haig de realitzar.

En els primers dies, he tingut l’oportunitat de conèixer els usuaris del centre, un grup d’alumnes amb edats que van des de primària fins a secundària. Durant les sessions, he donat suport en les activitats d’aprenentatge i he començat a detectar necessitats específiques de cada estudiant. Això m’ha permès començar a pensar en com adaptar materials i sessions perquè cada alumne pugui treure el màxim profit del seu temps a La Llavor.

Aquest primer contacte m’ha deixat una sensació molt positiva i m’ha motivat per a les properes setmanes. Veig que tindré la possibilitat de créixer, no només professionalment, sinó també a nivell personal, gràcies a la interacció amb l’equip i els usuaris del centre. A més, la confiança i l’acollida que he rebut em donen seguretat per contribuir al màxim i aportar valor a aquest projecte.

El passat 16 d’octubre vaig iniciar les pràctiques presencials a ASTRID-21.

Aquesta entitat va ser constituïda el 18 de febrer de 1989 com a associació i el 14 de setembre de 1992 va esdevenir fundació amb el nom de Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques ASTRID 21 que es defineix com a una entitat sense ànim de lucre, d’iniciativa social, integrada per un patronat, un equip executiu i un equip de professionals que treballen per a millorar la qualitat de vida i les sortides laborals per persones amb discapacitat psíquica i diversitat funcional des de diferents àmbits de treball.

L’àmbit sociocomunitari al qual s’inclou és en el del benestar de les persones amb Síndrome de Down, mitjançant el foment de la seva qualitat de vida, la seva inclusió, la seva autonomia i la seva participació activa com a plens membres de la societat. Aquest àmbit és del meu interès personal per desenvolupar-se en entorns i amb col·lectius vulnerables de la societat que requereixen un suport i acompanyament específic per tal de garantir el desenvolupament integral de les persones que en formen part.

Així doncs, em fa especial il·lusió que mitjançant les pràctiques presencials del màster tenir l’oportunitat d’aplicar els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i aplicar-los de forma directa coneixent i sent partícip d’uns projectes de càpsules formatives en àmbit no formal per a persones amb discapacitat intel·lectual i Síndrome de Down (SD).

Ja fa una setmana que vaig començar les pràctiques i és una sort poder fer-les en el mateix centre on treballo perquè ja conec la “casa”. Tot i que, al ser un nou projecte per a mi, el volum d’informació els dos primers dies ha sigut bastant dens! Us poso en context:

Ens ubiquem a Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), situat al Prat de Llobregat, Barcelona. És una entitat sense afany de lucre que porta més de 50 anys, educant per la convivència i la sostenibilitat, a través d’accions en l’àmbit educatiu, social i mediambiental.

Fundesplai treballa en una gran diversitat d’àmbits socials i territorials, i desenvolupa programes específics per a diversos col·lectius i per a totes les franges d’edat. Les meves pràctiques s’ubiquen dins dels “Programes socials i per a joves”, els quals desenvolupen projectes de formació i d’inserció sociolaboral per a persones joves i en situació de vulnerabilitat. Dins d’aquests projectes d’intervenció comunitària i social, el meu repte forma part del “Demà Jove”.

El Demà Jove és un programa de formació professional i ocupacional dual per millorar l’ocupabilitat de les persones joves en situació d’atur o amb dificultats d’accés al mercat laboral. Té una duració de 12 mesos i oferta quatre tipus d’àmbits laborals: Lleure, Administració-RRHH, Programació web i Cuina. Si teniu curiositat en saber més del programa, podeu consultar la pàgina web: https://fundesplai.org/programes-socials-i-joves/dema-jove/

(més…)

La meva experiència orientant i acompanyant a joves en diversos àmbits, sempre ha estat més enfocada a projectes educatius no formals, i des de l’educació en el temps de lleure. És per aquest motiu que les meves pràctiques faran que posi en joc tot allò que ja ser fer, més tot allò que he interioritzat (durant la formació teòrica en psicopedagogia) i que encara queda exterioritzar. Per a què m’entengueu millor, us faré una mica de spoiler:

Treballo a una fundació que ofereix diverses accions, projectes i serveis educatius destinats principalment a infants, joves i famílies. Històricament, i encara avui dia, la seva línia de treball ha sigut a través de l’educació en el lleure i el moviment associatiu. Concretament, jo treballo com a tutora i orientadora en un projecte d’inclusió sociolaboral que ofereix una formació de curt termini a joves en l’àmbit del temps de lleure perquè puguin treballar com a monitor/a de lleure.

(més…)

Iniciar el Pràcticum a l’espai d’aprenentatge “La Llavor” de L’Eina Cooperativa representa una oportunitat valuosa per a mi. Amb les expectatives altes, espero desenvolupar habilitats i coneixements que em permetin connectar amb els usuaris d’una manera més directa i significativa. En aquest entorn educatiu, el meu objectiu és no només adquirir experiència, sinó també contribuir al creixement i al benestar dels nens i nenes i les seves famílies.

Les meves expectatives envers aquest Pràcticum són diverses, però totes giren al voltant de la idea de crear vincles i identificar necessitats. Primerament, vull establir un contacte més proper amb els usuaris. A través d’activitats d’interacció i observació, espero poder detectar les seves necessitats educatives i emocionals. És fonamental per a mi entendre com puc orientar-los en el seu procés d’aprenentatge, ajudant-los a superar obstacles i a potenciar les seves habilitats.

A més, crec que la comunicació amb les famílies és essencial. M’agradaria participar en reunions i tutories individualitzades amb elles per compartir observacions i estratègies educatives que puguin beneficiar als seus fills. Detectar les necessitats de les famílies em permetrà oferir un acompanyament més personalitzat i coherent amb els valors que es promouen a “La Llavor”.

A través d’aquest acompanyament continu, espero establir relacions de confiança tant amb els usuaris com amb les seves famílies. La intenció és crear un espai on tots se sentin escoltats i valorats, cosa que considero fonamental per al seu desenvolupament integral.

En conclusió, el meu Pràcticum a “La Llavor” és una oportunitat d’aprenentatge que espero aprofitar al màxim. Estic emocionada per la possibilitat d’aprendre a identificar i respondre a les necessitats dels usuaris i les seves famílies. Considero que en aquest període no només m’ajudarà a créixer com a professional, sinó que també em permetrà fer una contribució significativa en la vida dels altres. Estic segura que cada experiència i cada interacció em faran créixer tant personalment com professionalment.