A continuació es presenten les activitats que es desenvoluparan a la Llavor, juntament amb l’instrument d’avaluació.

A continuació es presenta una infografia, com a resum del disseny de la intervenció realitzada pel centre “La Llavor”

A partir de l’anàlisi de les necessitats exposades per la responsable de formació d’ASTRID-21 en relació a la manca de recursos de material pedagògic i eines d’innovació psicopedagògiques, i donada la disponibilitat temporal per a dur a terme el disseny, implementació i avaluació del pla, s’ha prioritzat per impulsar una intervenció psicopedagògica dins de la càpsula formativa de xarxes socials, en la qual les persones participants tenen un espai de relació, formació i treball que els permet rebre suport i millorar aquells aspectes necessaris per la gestió del seu dia a dia de forma autònoma.

El Gobierno de España (2021) va presentar la “Carta de drets digitals“, la qual pretèn ser un conjunt de principis i drets per desenvolupar les polítiques per a la protecció dels drets en els entorns digitals. Tal com indica Martínez Calvo (2022): “entre aquests principis, s’inclou el compromís de combatre la bretxa digital per raó de discapacitat i de garantir l’accessibilitat dels entorns digitals a les persones amb discapacitat, tant des del punt de vista del disseny tecnològic com respecte dels seus  continguts, assegurant que la informació relativa a les condicions legals els serveis sigui comprensible per a elles, així com el seu dret a l’educació digital”.

La societat en general ha experimentat l’obertura a un univers de possibilitats i oportunitats mitjançant les xarxes socials degut a les múltiples opcions de comunicació, oci, gestions, formació, intercanvi d’informació, etc. Les persones amb Síndrome de Down i amb altres discapacitats intel·lectuals en particular disposen gràcies a les xarxes socials múltiples avantatges com a eina de contacte per millorar les seves habilitats socials, per evitar el seu aïllament social i evitant el sentiment de soletat. No obstant, les xarxes socials presenten riscos elevats, com poden ser la ciberdelinqüència, la suplantació d’identitat, l’assetjament online, etc., així doncs, algunes famílies i professionals han optat per restringir o limitar l’accés a algunes o totes les xarxes socials a persones amb discapacitat intel·lectual, segons indiquen Gutierrez i Martorell (2011) citats a Martínez Calvo (2022). D’altra banda, la Comissió Europea mitjançant l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020 (p. 5) defineix l’accessibilitat com “l’accés de les persones amb discapacitat, en les mateixes condicions que la resta de la població, a l’entorn físic, al transport, a les tecnologies i els sistemes de la informació i les comunicacions (TIC), i a altres instal·lacions i serveis”. Així mateix d’acord al Parlament Europeu i del Consell (2019) les persones amb discapacitat intel·lectual es troben incloses entre les persones amparades dins del principi d’accessibilitat.

Així doncs, atenent les disposicions i directives públiques en relació al dret a l’accés a les plataformes digitals, i d’altra banda, les necessitats detectades en relació a eines, material i estratègies per fomentar l’ús de les xarxes socials de forma segura i responsable de les persones amb Síndrome de Down de la Fundació ASTRID-21; s’ha consensuat abordar mitjançant el pla d’intervenció psicopedagògic seguint l’enfocament conductista de Watson i Skinner, d’acord a Monereo Font (2003): “respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, assegurant-li l’espai de temps que necessiti per a avançar” (p. 24), per donar suport a les persones amb SD en aconseguir una experiència digital segura i responsable en l’ús de les xarxes socials.

Al centre socioeducatiu La Llavor, m’he adonat que els nens i nenes de primària que hi assisteixen els dilluns i dimecres tenen poques oportunitats per interactuar i col·laborar entre ells. La majoria de les activitats es fan de manera individual, fet que limita les relacions entre els alumnes. Aquesta manca d’interacció no només afecta el clima del grup, fent-lo més fred i distant, sinó que també pot disminuir la motivació per participar i aprendre.

Què vull fer per canviar-ho?

Per millorar aquesta situació, he creat el projecte “Cultivant La Llavor de la Cohesió: Enfortint Vincles per Créixer en Equip”. L’objectiu és aconseguir que els alumnes treballin junts, aprenguin a escoltar-se i a respectar-se, i, en definitiva, que se sentin part d’un grup. Per assolir-ho, he dissenyat activitats dinàmiques de grup que fomentaran la col·laboració, la resolució positiva de conflictes i l’aprenentatge de la importància de respectar i valorar les diferències dels altres.

El meu objectiu final

Amb aquest projecte, espero que els infants de La Llavor forgin vincles més forts amb els seus companys i se sentin realment part d’una comunitat. Això no només els ajudarà en el seu desenvolupament social, sinó que també contribuirà a crear un entorn més positiu i motivador per al seu aprenentatge.

Després de les primeres setmanes de pràctiques i un cop haver-me entrevistat amb la responsable de l’àrea de formació, ja puc definir les necessitats més destacables d’ASTRID-21 i per aquella que podrà formar part del pràcticum d’intervenció psicopedagògica:

Una mancança detectada és l’àrea de recerca ja que és una de les menys desenvolupades dins de la fundació, tot i que es considera essencial per mantenir-se actualitzats i a l’avantguarda en l’atenció a persones amb diversitat funcional. Les professionals de la psicopedagogia de la fundació duen a terme diverses funcions, com la tutorització i el seguiment de casos, l’elaboració de plans de treball individualitzats, l’adaptació de materials, així com la formació i el treball amb les famílies.

Una altra mancança detectada és que la fundació es veu afectada per la reducció de les subvencions i la competència creixent per aconseguir-les, cosa que representa una amenaça externa important. No obstant això, l’entitat disposa d’un equip de professionals amb més de 15 anys d’experiència en el sector, cosa que constitueix una gran fortalesa, i està oberta a noves discapacitats per poder atendre a un major nombre de persones.

Per últim, una altra de les principals necessitats psicopedagògiques identificades és la manca de temps i recursos per a poder elaborar materials adaptats i per a la formació contínua del personal, per aquest motiu en el marc de les pràctiques es donarà suport a les càpsules formatives es dissenyarà i implementarà un pla d’intervenció psicopedagògica dins de la càpsula de la gestió de xarxes socials per oferir eines i estratègies d’ús i seguretat a les persones participants.

Presentació de necessitats detectades

L’activitat que es desenvolupa a ASTRID-21 està organitzada en cinc àrees diferenciades, que són:

• Àrea de formació.
• Àrea laboral
• Àrea ocupacional
• Àrea de vida adulta i lleure
• Àrea de salut

Les pràctiques que desenvolupo formen part de l’àrea de formació, la qual té quatre programes: programa de suport a les famílies, programa escolar, el programa de capacitació laboral i el programa de càpsules formatives.

• Des del programa de suport a les famílies amb Síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, la qual dona suport als infants amb edats compreses entre zero i vuit anys, així com a les seves famílies, amb l’objectiu de millorar i potenciar el seu desenvolupament. Des d’aquesta área es desenvolupa un espai mitjançant el qual els pares i mares comparteixen el seu dia a dia, els dubtes, les pors, els moments importants, i estableixen un espai d’ajuda mútua i de creixement per a cada una de les persones que hi participen.

• Des del programa escolar es dona suport a infants i joves en etapa escolar, dels tres als divuit anys al llarg de la seva etapa educativa a fi de proporcionar-los els suports i recursos que necessiten per poder garantir una evolució òptima a l’escola. D’altra banda, també es dona suport als centres educatius i als seus equips docents, donat que són una peça clau en l’evolució i l’aprenentatge dels nens i nenes.

• Des del programa de capacitació laboral es formen els joves per facilitar el seu pas al món laboral. Es du a terme una valoració de les seves capacitats, alhora que es facilita la transició entre la finalització de l’etapa escolar i l’entrada al món laboral. Té una durada de dos anys i engloba la franja d’edat dels setze als vint-i-dos anys. En el marc del curs es duen a terme cinc formacions pràctiques específiques: neteja, auxiliar administratiu, magatzem, jardineria i auxiliar d’hostaleria. Mitjançant aquesta formació pràctica es determina quines són les capacitats dels alumnes en l’àmbit laboral, i alhora els permet tenir un primer contacte amb el món laboral.

El programa en el que s’encabeixen les meves pràctiques són les càpsules formatives.

• Des de les càpsules formatives s’ofereixen diferents tipus de formacions amb l’objectiu de facilitar el manteniment dels coneixements adquirits al llarg de la vida de les persones que hi participen, alhora que adquirexen nous coneixements i mantenen actiu l’àmbit cognitiu. Els diferents participants tenen un espai de relació, formació i treball que els permet rebre suport i millorar aquells aspectes necessaris per al seu dia a dia. L’oferta formativa es concreta en vuit càpsules: “periodisme en acció” (programa de ràdio), “teatre”, “gestió dels euros”, “gestió de xarxes socials”, “agafem l’ordinador”, “sigue’s més independent”, “posa’t en forma” i “dansa”. Els requisits per a poder participar són: disposar del certificat de discapacitat del 33% o superior i tenir una edat compresa entre 16 i 65 anys.

Concretament jo dono suport 3 tardes a la setmana a 4 de les càpsules, que són: “periodisme en acció” (programa de ràdio), “gestió dels euros”, “gestió de xarxes socials” i la de “dansa”. Totes les càpsules les desenvolupa una psicopedagoga a la qual jo dono suport en l’atenció a les necessitats individuals de cada persona usuària oferint informació, ajudant a fer operacions matemàtiques, ajudant a redactar conceptes i a expressar-se, ajudant a desenvolupar l’activitat motora, etc.

L’experiència fins a data d’avui ha estat molt gratificant perquè en molt poc temps he vist els beneficis de les intervencions psicopedagògiques, a banda d’haver-me sentit molt ben acollida tant entre les professionals del centre com entre les persones usuàries del servei que han estat molt obertes i agradables.

Un cop analitzades les necessitats detectades al centre “La Llavor”, s’ha prioritzat intervenir en la millora de la cohesió grupal per tal de fomentar un millor vincle entre els usuaris. Això contribuirà a augmentar la motivació envers els estudis i potenciarà la millora de les tècniques d’estudi i del rendiment acadèmic.

Adjunto un power point, fent una petita conceptualització del centre, juntament amb les necessitats que he pogut detectar.

ANÀLISIS DE NECESSITATS – LA LLAVOR

El dimecres 23 d’octubre vaig començar les pràctiques a l’espai d’aprenentatge La Llavor, de l’entitat L’Eina Cooperativa. Amb un horari de dilluns i dimecres de 17 a 20h, vaig viure els primers dies amb molta il·lusió, però també amb la incertesa pròpia d’entrar en un lloc nou. La rebuda va ser molt positiva i em va fer sentir integrat/ada des del primer moment, gràcies a les dues companyes que hi treballen, les quals em van fer una introducció detallada del funcionament i l’organització del centre.

A més, els dos tutors del centre també van venir per presentar-me la proposta concreta de les pràctiques, amb la qual cosa vaig poder tenir una visió clara del rol que hi desenvoluparia i de les expectatives que tenen. Aquesta explicació inicial i el suport del personal han estat essencials per sentir-me còmode i enfocat/ada en les tasques que haig de realitzar.

En els primers dies, he tingut l’oportunitat de conèixer els usuaris del centre, un grup d’alumnes amb edats que van des de primària fins a secundària. Durant les sessions, he donat suport en les activitats d’aprenentatge i he començat a detectar necessitats específiques de cada estudiant. Això m’ha permès començar a pensar en com adaptar materials i sessions perquè cada alumne pugui treure el màxim profit del seu temps a La Llavor.

Aquest primer contacte m’ha deixat una sensació molt positiva i m’ha motivat per a les properes setmanes. Veig que tindré la possibilitat de créixer, no només professionalment, sinó també a nivell personal, gràcies a la interacció amb l’equip i els usuaris del centre. A més, la confiança i l’acollida que he rebut em donen seguretat per contribuir al màxim i aportar valor a aquest projecte.

El passat 16 d’octubre vaig iniciar les pràctiques presencials a ASTRID-21.

Aquesta entitat va ser constituïda el 18 de febrer de 1989 com a associació i el 14 de setembre de 1992 va esdevenir fundació amb el nom de Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques ASTRID 21 que es defineix com a una entitat sense ànim de lucre, d’iniciativa social, integrada per un patronat, un equip executiu i un equip de professionals que treballen per a millorar la qualitat de vida i les sortides laborals per persones amb discapacitat psíquica i diversitat funcional des de diferents àmbits de treball.

L’àmbit sociocomunitari al qual s’inclou és en el del benestar de les persones amb Síndrome de Down, mitjançant el foment de la seva qualitat de vida, la seva inclusió, la seva autonomia i la seva participació activa com a plens membres de la societat. Aquest àmbit és del meu interès personal per desenvolupar-se en entorns i amb col·lectius vulnerables de la societat que requereixen un suport i acompanyament específic per tal de garantir el desenvolupament integral de les persones que en formen part.

Així doncs, em fa especial il·lusió que mitjançant les pràctiques presencials del màster tenir l’oportunitat d’aplicar els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster i aplicar-los de forma directa coneixent i sent partícip d’uns projectes de càpsules formatives en àmbit no formal per a persones amb discapacitat intel·lectual i Síndrome de Down (SD).

Ja fa una setmana que vaig començar les pràctiques i és una sort poder fer-les en el mateix centre on treballo perquè ja conec la “casa”. Tot i que, al ser un nou projecte per a mi, el volum d’informació els dos primers dies ha sigut bastant dens! Us poso en context:

Ens ubiquem a Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), situat al Prat de Llobregat, Barcelona. És una entitat sense afany de lucre que porta més de 50 anys, educant per la convivència i la sostenibilitat, a través d’accions en l’àmbit educatiu, social i mediambiental.

Fundesplai treballa en una gran diversitat d’àmbits socials i territorials, i desenvolupa programes específics per a diversos col·lectius i per a totes les franges d’edat. Les meves pràctiques s’ubiquen dins dels “Programes socials i per a joves”, els quals desenvolupen projectes de formació i d’inserció sociolaboral per a persones joves i en situació de vulnerabilitat. Dins d’aquests projectes d’intervenció comunitària i social, el meu repte forma part del “Demà Jove”.

El Demà Jove és un programa de formació professional i ocupacional dual per millorar l’ocupabilitat de les persones joves en situació d’atur o amb dificultats d’accés al mercat laboral. Té una duració de 12 mesos i oferta quatre tipus d’àmbits laborals: Lleure, Administració-RRHH, Programació web i Cuina. Si teniu curiositat en saber més del programa, podeu consultar la pàgina web: https://fundesplai.org/programes-socials-i-joves/dema-jove/

(més…)