Vaig iniciar el pla d’intervenció amb dues activitats per conèixer el punt de partida en relació als coneixements i usos que fan les persones amb Síndrome de Down de les xarxes socials.

La primera activitat va ser l’Avaluació inicial: Recollida i detecció dels coneixements que hi ha de base sobre les xarxes socials, com les utilitzen i quines eines i estratègies de seguretat apliquen.

Metodologia: Vaig distribuir a les persones participants de la càpsula formativa de xarxes socials un breu qüestionari per saber quin coneixement i ús previ tenen de les xarxes socials.

La segona activitat va ser l’A1: Dinàmica de conscienciació sobre la identitat digital.

Metodologia: Es va dur a terme una introducció a les diferències entre la identitat presencial i la identitat digital a les xarxes socials utilitzant el concepte de la “Finestra de Johari” de Joseph Luft i Harry Inghman (Welch, 2023) de forma molt bàsica i adaptada per facilitar la comprensió de les persones amb Síndrome de Down i discapacitat intel·lectual del centre. A continuació es va dur a terme una dinàmica de treball individual d’autoreflexió creant la seva pròpia “Finestra de Johari”. A continuació van treballar en parelles l’anàlisi de l’exercici desenvolupat per cada participant. Al finalitzar la sessió es va fer una posada en comú i una reflexió grupal.

Conclusions de les activitats desenvolupades: La comprensió general del grup és molt bàsica, cada element del qüestionari necessita una reformulació i repetició constant, requereixen molta interpretació i exemples molt simples. Els costa molt avançar individualment, sovint es bloquegen i requereixen atenció personal i guiatge. Aquests entrebancs fa que el ritme de les activitats s’alenteixi. Per tant, per a properes sessions, he de procurar que les dinàmiques i activitats siguin més adaptades a la capacitat del grup, perquè no arribin al sobre-esforç cognitiu i conseqüent desgast; i també per evitar la frustració i desmotivació.

A l’inici de les pràctiques amb persones amb Síndrome de Down, vaig descobrir que hi havia diferents índex de coeficients intel·lectuals i pensava que potser seria interessant treballar més individualment en funció de les capacitats de cada persona.

A mesura que he anat passant més hores i dies amb grups i persones diferents i sobretot a l’iniciar la implantació del pla d’intervenció dissenyat consensuadament amb les responsables de formació del centre, la meva perspectiva ha anat canviat, he anat coneixent més les persones, comencem a tenir més confiança mútua per expressar-se ells/es i explicar-me com se senten i el que necessiten, i jo per anar sabent com introduir-me, saber donar-los suport i ser útil en definitiva. I he anat veient que la dinàmica d’aprenentatge no és tan individual sinó que treballen molt bé de forma col·laborativa, que els costa molt més entendre l’abstracte, o allò que no es veu, però si les explicacions arriben a la concreció i se’ls facilita exemples, especialment si ho poden experimentar o practicar ells/es mateixos/es, a poc a poc van comprenent, i és preciós veure aquella mirada d’haver assimilat un concepte, aquells ulls brillants!

D’altra banda, he tingut la sort de trobar-me amb un equip psicopedagògic molt professional, amb molta experiència i sensibilitat, que malgrat tenir molts fronts oberts i gestionar molts temes, sempre troben el temps per assessorar-me i donar-me un cop de mà, inclús més enllà de la seva jornada laboral. Els estic súper agraïda per tanta generositat, perquè l’aprenentatge que estic rebent és de l’experiència directa, per tant, no pot ser millor.

Sento que la meva experiència està sent molt enriquidora, tant a nivell acadèmic com a nivell humà i em sento molt afortunada.